L'arxipèlag canari se situa a l'oceà Atlàntic, a Àfrica, entre els paral.lels 28 i 29 N i els meridians 16 i 17 O, a 100 km de les costes saharauis del cap Juby. Les illes comparteixen un clima peculiar, sota la influència dels vents alisis, que és en bona part responsable de la varietat de paisatges i de l'elevada biodiversitat. Entre El Hierro (l'illa més occidental) i Lanzarote (la més oriental) hi ha aproximadament 500 km al llarg dels quals es reparteixen La Palma, La Gomera, Tenerife, Gran Canaria i Fuerteventura.

Clima

Per la seva ubicació, relativament a prop de l'Ecuador, a l'alçada del Sàhara o de Nova Delhi, a Canàries hauria de fer mooolta calor. A grans trets, però, dos factors endolceixen el clima: els vents alisis i el corrent marí fred de Canàries. A l'estiu la temperatura rarament puja dels 25ºC, i a l'hivern gairebé mai baixa dels 12ºC. El clima a cada punt ve modelat per tres factors, d'una banda l'alçada - no és el mateix dormir a ran de mar que fer-ho a 2000 m!, d'altra banda l'orientació - el cel cobert de núvols a les costes del nord contrasta amb el sol radiant del sud, i finalment el grau d'humitat, condicionat en gran mesura per l'orografia. Si bé pels turistes la manca de pluja és un atractiu, els camperols canaris no ho tenen tan clar. L'escassedat de precipitacions en algunes illes ha estat responsable de sequeres, fams històriques, baixades de la verge i inventives. Així, a la zona semidesèrtica de La Geria (Lanzarote), on gairebé no plou mai, l'aprofitament de les propietats higroscòpiques del picón (terra volcànica) permeten el conreu de la vinya.

El mar de núvols

Resulta impossible d'entendre les Canàries sense considerar el paper que els vents alisis juguen en el dibuix del seu paisatge. Els vents alisis es formen a les illes Açores, i recorren l'Atlàntic recollint humitat en la seva part baixa alhora que refredant-se pel contacte amb el corrent marí fred de Canàries. Quan els vents arriben a les illes pel nordest, es troben amb les muntanyes i pugen per sobrepassar-les. A les illes orientals (Lanzarote i Fuerteventura), amb cims que amb prou feines superen els 700 m, els alisis passen de llarg. En canvi, a les illes centrals (Gran Canària i Tenerife) i a les occidentals (La Gomera, La Palma i El Hierro), on els pics s'enfilen per damunt dels 1500 m, la situació és ben diferent. En el seu ascens, a uns 1000 m d'alçada, els alisis topen amb un aire més calent que els atura i els escalfa, fent que la humitat que porten es condensi formant un mar de núvols entre els 500 i els 1500 m d'alçada. Aquests núvols a mitja alçada aporten aigua en forma de pluja horitzontal i expliquen la fecunda vegetació dels boscos de laurisilva que verdegen (o verdejaven!) les mitjanies del nord. Les mateixes boires cobreixen de forma perpètua l'aeroport de Los Rodeos.

Paisatge

El clima fa que hi hagi una zonació vertical, és a dir, que la vegetació es distribueixi en forma de cinturons al voltant de les illes. A ran de mar trobem les tabaibes o regions de vegetació halòfila (principalment cactàcies). A partir dels 500 m, a les vessants nord, apareix una franja de laurisilva, un bosc de llorer extremadament dens i humit equivalent a les selves tropicals. A zones degradades per la intervenció humana, el bosc de laurisilva dóna pas al bosc del fayal-brezal, molt més obert. A les vessants sud aquesta franja de laurisilva no existeix, i en el seu lloc creixen matolls i tabaibes. Més amunt dels 1.500 m apareixen extensos boscos de pi canari una espècie endèmica molt resistent al foc. A partir dels 2.000 m apareix la vegetació d'alta muntanya, molt escassa i resistent al fred i a la neu ocasional i que també presenta alguns endemismes canaris. Si afegim a tot això la dinàmica volcànica de l'arxipèlag, que origina les zones de malpaís (desert volcànic) i una orografia canviant (barrancs, muntanyes, valls, coves, planes volcàniques...), ens trobem amb set illes que gairebé no s'assemblen en res!

Biodiversitat

La riquesa d' endemismes de les Canàries és espectacular. Les illes oceàniques van inspirar a Darwin la seva teoria de l'evolució precisament perquè els organismes que arriben a aquestes terres desertes que acaben d'emergir del mar es troben amb milers d'ambients per colonitzar i es diversifiquen a marxes forçades. A manera d'exemple, un gènere d'aranyes que a tota la conca Mediterrània consta de 10 espècies, en presenta 50 a l'arxipèlag canari - això vol dir que, a Canàries, en una mil.lèsima part de la superfície es concentra una riquesa específica cinc cops més gran que al continent!

Comentaris a Webmistress

Vols saber qui sóc?